Ahir ens va deixar el nostre germà escolta, Alfons Mir, després d’una valenta lluita contra una cruel malaltia.
Va ser, per Reina Constança i per a nostaltres, tot un exemple: compromís, coherència, capacitat de feina…, però sobretot, d’alegría (aquest era el seu tòtem).
Després d’una vida intensa, plena (però massa breu), ens deixa per anar a acampar a altres contrades.
Ben segur que, des d’ahir, ja està dedicant tota la seva energía per que el Paradís sigui millor de com l’ha trobat.
Com..?
Que heu dit?
Que el Paradís no es pot millorar?
… no heu conegut n’Alfons?
Sempre a Punt (i a reveure)
