Biografia de Lord Baden-Powell

a néixer a Londres, Anglaterra, el 22 de febrer de 1857. El seu pare fou el reverend H.G. Baden-Powell, professor a Oxford. La mare era filla de l’almirall anglès W.T. Smyth. El seu besavi matern, Joseph Brewer Smyth, havia anat a Amèrica com a colonitzador a Nova Jersey i va naufragar en el viatge de tornada cap a Anglaterra. Baden-Powell fou, per tant, el descendent d’un religiós per una banda, i d’un aventurer colonitzador del Nou Món per l’altre.

El seu pare va morir quan Robert tenia uns tres anys, deixant a la seva mare amb set fills, el major amb menys de catorze anys. Amb freqüència sofriren penalitats, però el mutu amor entre la mare i els seus fills els dugué cap endavant. Robert tingué una vida encantadora al aire lliure en companyia dels seus germans, anant d’excursió i d’acampada amb ells a molts llocs d’Anglaterra.

L’any 1870 obtingué una beca a l’escola Charterhouse, de Londres. No era un estudiant distingit, però sí un dels més actius. Era sempre el centre de tot el més sonat que ocorria al pati de l’escola i aviat adquirí fama com a porter a l’equip de futbol de Charterhouse. Les seves habilitats com a actor eren summament apreciades pels seus companys, cada vegada que se’l requeria per això la seva actuació encantava a tota l’escola.

Als 19 anys es va graduà a Charterhouse i immediatament acceptà la oportunitat d’anar a l’Índia com a subtinent en el regiment que havia format l‘ala dreta de la cavalleria que es va fer famosa en la guerra de Crimea. A més de prestar excel•lents serveis militars (a l’edat de vint i sis anys ja era capità) guanyà el més apreciat trofeu d’esports de tota l’Índia en la caça del porc senglar, dotat d’una llança curta com a única arma.

Al 1887 B-P es trobava a Àfrica prenent part en la campanya contra els zulus, i més tard contra les tribus dels ferotges ashantis i dels salvatges guerrers matabeles. Els natius l’arribaren a respectar tan que, pel seu valor, la seva perícia Scout i la seva astoradora habilitat per a udolar, l’hi donaren el nom d’“Impeesa”, que vol dir “Llop que mai dorm”.

S’acumulaven dificultats al sud d’Àfrica. Les relacions entre el govern britànic i el de la república de Tranval s’havien romput. A Baden-Powell se li va ordenar formar dos batallons de cavalleria i anar amb ells a Mafeking, una ciutat en el cor de l’Àfrica del Sud.
Esclatà la guerra i durant 217 dies, a partir del 13 d’octubre del 1899, B-P defensà Mafeking, resistint el setge contra forces molt més nombroses, fins que l’hi arribaren reforços el 18 de maig del 1900.
La Gran Bretanya havia estat en suspens durant aquests llargs mesos; quan finalment rebé la notícia de que se havia aconseguit l’objectiu cercat, B-P fou elevat al rang de Major General i convertit en l’heroi dels seus conciutadans.

Al 1901, com a heroi d’homes i al•lots, tornà de l’Àfrica a Anglaterra per a ser acaramullat d’honors i va descobrir, amb sorpresa, que la seva popularitat personal s’havia estès al seu llibre “Aids to Scouting” (Ajudes per al Escoltisme), destinat al exèrcit, i que estava essent emprat com a llibre de text a les escoles per a al•lots.
Això per a B-P era una gran oportunitat. Es va adonar de que era l’ocasió per ajudar als al•lots de la seva pàtria a convertir-se en joves forts. Si un llibre sobre Escoltisme, escrit per a homes, els havia atret, quan més els atrauria un escrit per a ells!
Es va posar a treballar recopilant les seves experiències a l’Índia i a l’Àfrica entre els zulus i altres tribus salvatges. Es va fer una biblioteca especial i llegí tot el relatiu a l’educació dels al•lots mitjançant la història, des dels espartans, els antics britànics i els indis Pells Roges, fins als seus dies.

B-P desenvolupà a poc a poc i amb molt de compte l’idea d’escoltisme, desitjava estar segur de que donaria resultat. Així dons, l’estiu del 1907 dugué un grup de vint al•lots a l’illa de Brownsea, al Canal de la Màniga, al primer Campament Escolta que el món contemplà. El campament fou un gran èxit.
I desprès, en els primers mesos del 1908, publicà en quatre volums quinzenals i il•lustrats per a ell mateix, el seu “Manual d’Ensinistrament: Escoltisme per a Al•lots”, sense tan sols somniar que aquest llibre seria el motor que posaria en marxa un sistema que hauria d’impactar a al•lots de tot el món. Encara no havia acabat d’aparèixer el llibre a les llibreries i quioscs, quan ja havien començat a formar-se Patrulles i Tropes Escoltes, no tan sols a Anglaterra, sinó també a altres països.

El Moviment va créixer i créixer; cap al 1910 ja tenia tal proporcions, que B-P s’adonà que l’Escoltisme seria la seva obra. Va tenir la visió i la fe per a reconèixer que podia fer més per la seva pàtria educant generacions de joves per a que es convertissin en bons ciutadans, que entrenant homes per a convertir-los en bons soldats.
Per això, renuncià al seu lloc en l’exèrcit, on ja ostentava el grau de Tinent General, i s’embarcà en la seva segona vida, la seva vida de Servei al món mitjançant l’Escoltisme. Recollí el seu premi en el creixement del Moviment Escolta i en l’amor i el respecte que tenien tots els al•lots al voltant del món.

Al 1912 va fer un viatge per a tot el món per a conèixer els Escoltes d’altres molts països. Eren els principis de la Germanor Mundial. Sobrevingué la primera guerra mundial i interrompí per un temps aquesta feina, però al final de les hostilitats la reprengué. Al 1920 els Escoltes de tota l’obra es congregaren a Londres en la primera reunió mundial: el Primer Jamboree Mundial. La darrera nit d’aquesta Jamboree, el 6 d’agost, B-P fou proclamat Cap Escolta Mundial per una entusiasta multitud d’al•lots.

El Moviment Escolta continuà creixent. El dia que Moviment
complí el seu vigèsim aniversari, els seus membres havien arribat
a la xifra dels dos milions, repartits pràcticament en totes les nacions
civilitzades. En aquella ocasió, B-P fou honrat pel rei Jordi V, que
el va anomenar Baró amb el títol de Lord Baden-Powell de Gilwell.
Encara que per a tots els Escoltes serà sempre el cap Escolta Mundial.