Metodologia

Cada grup d’edat, anomenats unitats, segueixen una certa metodologia pel creixement i aprenentatge dels infants segons l’etapa educativa.  

Ferrerets

És la primera etapa i s’aprèn a conviure en grup. S’entra en contacte amb el món escolta i guia a partir del joc i l’experimentació.

Els Ferrerets som els escoltes més petits. Tenim entre 6 i 8 anys i per fer-nos conèixer duim una camisa de color taronja. 

Els ferrerets, en aquesta edat, fan el primer pas cap a independitzar-se de la família i descobrir la vida social i la convivència. És un bon moment per a educar l’atenció, ja que es canse molt aviat si mantens una mateixa cosa més de cinc minuts. A més, confonen la fantasi i la realitat i el raonament lògic es limita a allò que pot manipular o veure. 

La natura i el país són dos aspectes exteriors al nin/a que anirem treballant al llarg de tot el procés escolta, tot fent que els estimi i els vagi coneixent. Les normes cal introduir-les en contes i a les circumstàncies que es vagin creant, després de realitzar una activitat que hagi anat bé. 

Llops i Daines

L’unitat de Llops/Daines està format pels nins i nines de 8 a 10 anys. El mètodo educatiu és aplicat a un  estol, format per un equip de caps i al·lots repartits en sisenes, on dintre de cada una hi ha un sisener i un segon sisener. L’activitat i el mètode dels llobaton i les daines està basat en el llibre de la Jungla, del que aprenem a viure amb les orelles sempre atentes, a través del joc, l’obvservació, etc. 

Durant un curs, i seguint els objectiu marcats, es van fent un conjunt d’activitats que culminen amb el campament i, conduïts per les experiències viscudes, hi ha un moment de reflexió damunt la fe. La promesa és el moment més important dins la vida del llop o daina; en aquest instant deixa d’esser “pota tendra”, el que vol dir que té maduresa per incorporar-se a l’estol com a llobató o daina. Mitjançant la promesa es compromet davant l’estol a complir el “tant com puc”. 

La metodologia estableix una llei i unes màximes que li recorden a l’infant que ha d’esser net, sincer, alegre, etc. La progressió queda reflexada amb els estels i especialitats. 

El seu lema és “tan com puc” i es realitza fent una “V” amb el dit índex i mitjà de la mà dreta alçada. 

La llei dels llops/daines és la següent: 

  • El llop – daina obeeix el Vell Llop
  • El llop – daina no es plany a si mateix

Les màximes del llop – daina són:

  • El llop – daina pensa primer en els altres
  • El llop – daina obre els ulls i les orelles
  • El llop – daina és alegre i somrient
  • El llop – daina és net i endreçat

El progrés dins la branca: 

1-. Primer etapa: LA PROMESA

Admissió: correspon als tres primers mesos, en que conviu amb els nous companys. En nen/a ha de manifestar voluntat d’integrar-se al grup i un progressiu coneixement de la branca. 

Promesa: durant el primer any l’infant ha de superar les tècniques pròpies a l’etapa. 

Passat aquest període, realitza la promesa i seguidament se l’imposa el foulard i el cap de llop. 

2-. Segona etapa: PRIMER ESTEL

S’assoleix en acabar el segon any d’estada a la branca i pel que fa a les actituds se li demana:

  • Capacitat de servei
  • Participació activa i alegre
  • Responsabilitat per les coses de la branca

3-. Tercera etapa: SEGON ESTEL

S’assoleix als sis mesos d’iniciar el 3er any en la branca i se li demana:

  • Capacitat d’iniciativa
  • Esforç i capacitat crítica

Ràngers i Esplet

 

Actuen en petits grups anomenats “patrulles”, on cadascú assumeix una responsabilitat concreta i es compromet a col·laborar amb els altres. L’aventura es planteja com a exploració i descobriment de si mateix i del món que l’envolta. 

Els Ràngers i Esplet, estan formats per a nins i nines de 11 a 14 anys. Actuen en petits grups de cinc o sis persones, dits tradicionalment ” patrulles “, en les que cada membre assumeix una responsabilitat concreta i es compromet a col·laborar amb els altres.

L’aventura es planteja com a exploració i descobriment d’ell mateix i del món que l’envolta. Es pren com a referència la història de ” Robinson Crusoe “, on partint de res fa de l’illa deserta una llar reconfortant amb l’única ajuda de l’enginy i la imaginació. 

Patrulles

Un punt essencial en l’etapa de ràngers és la feina en equip, per aquest motiu són tan importants les Patrulles que són les petites unitats de treball en que es divideix la unitat per funcionar d’una manera més operativa, cada patrulla té un nom i un color, el nom sol esser el d’algun animal autòcton. Cada membre de la patrulla té un càrrec:

  • El Cap de Patrulla és un R/E de tercer any (de segon si fa falta) escollit pels seus companys per liderar-los. Te les següents funcions
    • Coordinar la Patrulla
    • Vetllar pels seus companys
    • Assegurar que tothom participi en la mesura de les seves possibilitats
  • El segon Cap de Patrulla és un R/E de tercer o segon any, el qual assumirà les funcions de cap de patrulla en absència d’aquest. 
  • El tresorer és l’encarregat de recollir els diners de la seva patrulla el dia d’excursions, acampades, etc.
  • El responsable de material és l’encarregat que tot el material de la patrulla estigui ordenat i en perfecte estat, ja que si volem gaudir del material hem de tenir cura d’ell. 
  • El secretari és l’encarregat d’anar apuntant al quadern de patrulla tot allò que consideri important de les reunions. 
  • El responsable de farmaciola és l’encarregat de no oblidar-se que partim sense dur la farmaciola i el que ha de controlar que tot estigui en bon estat.

 Fredinatges

Els fredinatges són reconeixements que donen els caps per les etpaes assolides dins l’unitat. Són tres fredinatges: 

  • Integració (color groc)
  • Progrés personal (color verd)
  • Especialització (color vermell)

A diferència del fulard, els fredinatges no els demanen els R/E als caps, sino que els entreguen els caps quan ho troben convenient, amb l’excepció del d’especialització que s’aconsegueix realitzant algun treball a fons d’alguna cosa que pugui ésser útil per a la unitat (per exemple, cuina, primers auxilis, cultura popular, …).

Carta R/E, carta de compromís i llibre d’unitat

El compromís i l’adquisició de responsabilitats és en tot l’escoltisme un punt de treball constant, però és a ràngers on els al·lots comencen a proposar-se objectius i compromisos seriosos, per això posar en pràctica aquest fet existeix:

  • La carta R/E és el compromís que adquireix tota la unitat dels objectius que ha d’assolir. Ha de ser la unitat tota sola qui redacti aquesta carta. S’ha d’anar una mica més enllà dels típics compromisos com els de “no insultaré, obeiré sempre als caps,…”Se’ls ha de transmetre que ja són R/E i que les seves actituds i aptituds són molt diferents a les de llops, que ja són més grans i que per tant el que poden assolir és molt més. La forma sol ésser com la de la Llei Escolta però adaptat a l’unitat. Una vegada està feta la carta s’ha de fer un cartell que estigui penjat al cau per tal de que tota la unitat en cada moment la tengui ben present. Ha d’estar signada per tots els membres (inclosos els caps d’unitat). Posteriorment es transcriurà al llibre d’unitat.
  • La carta de compromís és on cada infant de la unitat
    hi ha d’escriure el seu compromís personal , a que es compromet
    ell a assolir durant el curs.
  • El llibre d’unitat, com el seu nom indica, és el llibre
    que ha de tenir la unitat, on s’anoten totes les reflexions, pensaments,
    queixes,.. i que ha d’estar sempre amb la unitat ( a les sortides també).
    Podríem dir que és l’espai de reflexió de tota
    la unitat i també dels caps. En aquest llibre hi van passant totes
    les unitats de R/E de l’AEG.

 Operació 

Al segon i tercer trimestre quan l’unitat ja està consolidada es comença un projecte conjunt que la unitat proposa fer abans de que acabi el curs. Han de poder-se incloure dins alguna llei escolta. Exemples d’operacions poden ser: fer neteja d’algun camí o platja, fer un cançoner, fer una guia de jocs o danse,… Qualsevol cosa que el cap consideri que forma part d’algun aspecte escolta. 

L’operació acaba amb el Gran Boom, l’acte on l’unitat mostra als pares i a la resta de l’agrupament la feina feta i els coneixements obtinguts. 

Pioners i Caravel·les

En aquesta etapa es proposa una educació per la participació, la confiança i la responsabilitat. Se’ls proposa lluitar per un món més fraternal i més just; per això, se’ls ofereix l’oportunitat d’actuar, a través del projecte que anomenam empresa, que preparar els al·lots i al·lotes per ser més solidaris, actius i compromesos amb la construcció del món. 

Un grup de pioners – caravel·les està format per joves d’edats compreses entre els 14 i 17 anys, juntament amb un equip de caps. Per dur a terme la seva activitat, el grup s’organitza a partir d’uns equips que donen eficàcia i agilitat al grup, i fan possible una convivència més profunda a nivell individual.

Cada equip està format per 5-6 elements i un dels quals és el responsable. Com a resposta als desitjos intensos dels joves d’aquesta edat (desitg de descobrir coses noves i altres persones, el desig d’anar-se integrant més vivament dins el món dels adults, el desig d’esser reconeguts en la seva importància).

Extrajob

L’extrajob és una activitat concreta que respon a necessitats de finançament de l’empresa en curs. Es realitza individualment, per equips o en grup. Un extrajob és un instrument i no una finalitat. El grup fa extrajobs quan ho necessita i no per rutina. Abans que un altre cosa, tots els pioners i caravel·les són voluntaris d’una llei. La seva promesa els recorda de complir amb el pròxim amb gest fraternal.

Lema

El Pioner-Caravel·la pretèn ser una persona “Autèntica,
Oberta, Solidària, Crítica, Compromesa, Lliure i que Estima”

Empresa

El Pioner-Caravel·la es proposa viure l’empresa. Una Empresa és qualsevol activitat que el grup fa amb un objectiu concret, que és triada per tots i que respòn a unes necessitats del grup. Una empresa no és, idò “allò que toca fer” no és l’acció per l’acció.
És importantíssim que aquests joves vagin descobrint a través de l’empresa, l’aspecte comunitari de la seva vida personal.
Si no es treballa eficaçment de cara a la formació d’una veritable formació humana no hi pot haver un veritable grup.
Una vegada l’empresa està triada, la feina s’organitza de tal manera que cada equip queda responsable d’una feina concreta. Cada un d’ells en la seva feina específica: el mètode de treball i aprèn les tècniques que necessita.

 

Rutes i Guies

 

Rutes i guies (a partir dels 17) inclou tres etapes successives on es pretén arribar a l’autonomia del jove. Es comença per la preparació, formació i interiorització personal i comunitària. Després per accions de servei d’utilitat a la comunitat per arribar a la preparació per l’opció personal.

És el darrer tram d’educació escolta que rebran els al·lots/al·lotes (si és que no continuen fent de caps) per tant l’objectiu d’aquesta etapa és la de formar ciutadans responsables i compromesos amb la societat, des de els valors que expressa la llei escolta i guia. A més ha de ser la plataforma de sortida cap a una realitat molt més àmplia i complexa que la que han viscut a les unitats.
Es potencia l’estil de vida fonamentat en un projecte personal. Moment en que prenen decisions adultes, assumint-ne les conseqüències.

Fases

Consta de tres fases, que coincidirien amb els tres anys que haurien de fer ruta.

  1. Una primera en la que s’haurà d’aconseguir la consolidació del grup: “fer pinya”. Totes les activitats hauran d’anar encaminades cap a la cohesió del grup i cap a la reflexió individual i projecte de vida que en finalitzar aquesta etapa cada ruta haurà d’exterioritzar (parlam de compromís).
  2. Una segona fase o al segon any es tracta de dur endavant l’ACCIÓ o el SERVEI. Una vegada assolit un compromís haurem de fer una anàlisi del barri, ciutat o regió de totes aquelles associacions o llocs on poder realitzar aquest servei. Una vegada finalitzada l’acció a l’entitat que s’ha triat, cal revisar, avaluar… llavors poden continuar fent-se més accions.
  3. Durant el darrer any a la tercera fase es prepara l’opció personal. Generalment a aquesta etapa es comença a fer servei dintre l’agrupament, o bé si el seu projecte de vida va encaminat a fer servei fora de l’agrupament és el moment de deixar el niu.