La proposta educativa que proposa el mètode scout es fonamenta en un sistema de pedagogia activa que concretam en tres opcions bàsiques, tres àmbits d’actuació, no excloents, interrelacionats que anomenam eixos i són: educació, fe i país.
- EDUCACIÓ: Des d’aquest àmbit es pretén caminar cap a l’autonomia personal, la capacitat d’organitzar-se i l’autogestió del grup. Per això ens fonamentam en l’educació per l’acció, la pedagogia del projecte i la vida en petits grups. Tot es desenvolupa dins el marc de la natura.
- FE: Proposam un model de vida, un model d’home vists en la persona i en la història de Jesús de Natzarè. I un àmbit per viure’l: l’Església, una església oberta a la problemàtica de la humanitat.
- PAÍS: El nostre escoltisme es desenvolupa en un país concret i es proposa crear una consciència crítica sobre la situació actual de la nostra societat i de les seves possibilitats de transformació en totes les esferes, educant aquelles actituds i aquells valors que poden ajudar al canvi. Per això ens cal conèixer i estimar la nostra geografia; conèixer i assolir la nostra forma cultural concreta; respectar, conèixer i utilitzar la pròpia llengua.
Aquestes opcions queden concretades des del principi per un articulat que pren, tradicionalment, el nom de LLEI. És voluntàriament que el nin i la nina fan seva aquesta llei per mitjà de la PROMESA ESCOLTA, acte personal de compromís pel qual s’adhereixen al contingut de la proposta i projecte educatiu que l’Escoltisme li ofereix. Pel MEGM la Llei Escolta diu així:
- Ens esforçam a merèixer confiança i feim confiança a tothom.
- Vivim la nostra fe i respectam les conviccions dels altres.
- Aprenen a ser útils i a fer servei.
- Som germans de tothom i treballam per la pau.
- Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món.
- Defensam la natura i protegim la vida.
- Aprenem a viure en equip i tot ho feim entre tots.
- Som decidits i afrontam les dificultats sense por.
- Estimam el treball i volen fer bé les coses.
- Aprenen a estimar i a jugar net.
Salutació Escolta
La salutació escolta es representa de dues maneres, segons l’etapa metodològica en la que ens trobam:
Als Llops/Daines, la salutació consisteix en aixecar els dits índex i cor de la mà dreta, representant les orelles ben obertes del llobató i la daina.
A partir dels Rángers/Esplets, on ja s’assumeix l’estil de l’escoltisme i el guiatge, els tres dits que ajuntam representen cadascun dels tres eixos que tenim. El fet que el dit gran agafi al més petit ens recorda que “el gran ajuda al petit”, així com el vell llop ajuda al pota-tendra.
En qualsevol cas, mentre es fa la salutació escolta, es dona la mà esquerra, perquè és la mà que està més aprop del cor, i es creuen els dits petits de les dues mans durant l’encaixada.
La Promesa Escolta
La literalitat de la promesa Escolta és la següent;
Promet pel meu honor i amb l’ajuda de Déu, fer tot quant pugui per:
- Complir els meus deures amb Déu i el meu País
- Ajudar als altres en qualsevol circumstància
- Complir la llei escolta
La Pregària Escolta
Senyor Jesús que venguéreu al món
per salvar els homes i ensenyar-los
a ser bons i fer el bé,
ensenyau-nos a ser sempre
generosos a estimar-vos i
servir-vos com Vós mereixeu,
a estimar i servir
al proïsme per amor a Vós,
a estimar i servir al país més
que a nosaltres mateixos ,
a ajudar als seus fills atracar-se
amb cor de germans, a no tenir por
de cap esforç
ni sacrifici pel bé dels altres,
de donar-nos sense mirament,
de treballar sense pensar
en el repòs ni en el plaer
i a no cercar altra resposta,
sinó la de saber que tenim
sempre la vostra santa voluntat
La Flor de Llis
A gairebé a tots els països del món on hi han escoltes, s’ha adoptat la Flor de Llis com insígnia representativa del Moviment, diferenciant-se únicament en el disseny.
Quan Baden Powell fundà els escoltes, pensà que era necessari un emblema que fes sentir a tots la unió que ha d’existir en el Moviment, així que adoptà la Flor de Llis com a distintiu, usan-t’ho per primera vegada en el campament de Brownsea, a l’agost de 1907.
La insígnia escolta fou presa de l’antiga brúixola marina, on es designava el Nord amb una flor de llis, similar a la nostra. A part de que la flor de llis, és originària d’una planta.
Amb molts pocs canvis, la Insígnia Escolta amb els seus tres pètals, és emprada en general a tots els països del món com a mostra de germanor escolta d’amistat i bona ciutadania.
Actualment el significat de la Flor de Llis com Insígnia és:
Els tres pètals, de la mateixa forma dels tres dits de la senya escolta, ens recorden als tres punts de la promesa escolta:
- El central, educació.
- El de l’esquerra, país.
- El de la dreta, fe.
La línia que divideix el pètal central, l’agulla d’una brúixola, significant que l’Escolta és capaç de seguir el camí recte en la seva vida, de la mateixa manera que l’agulla de la brúixola sempre assenyala el Nord.
Les dues estrelles, cada una de cinc puntes, la vida a l’aire lliure, els ideals de la veracitat i coneixements del Moviment Escolta. A més, recorden els 10 articles de la llei escolta.
L’anell que reuneix els tres pètals, la unió de la germanor escolta, detall que es veu reforç per la corda que revolteja la flor de llis recordant-nos a la nostra germanor mundial.
La corda va unida en els seus dos extrems per un nus, que és de treball. i recorda a l’Escolta que la seva superació només serà a base d’esforç i dedicació.
En Estol
En estol és la cançó dels escoltes de Mallorca, tant dels pertanyents al MEGM com de les altres associacions d’escoltes mallorquines. La solem cantar quan pujam o baixam les senyeres (sols si encara fa claror) i en altres moments destacats.
En estol, companys alcem el vol
que brilla ja la nova matinada
en estol, companys alcem el vol
i com ocells volem de sol a sol.Tots ben units, ben valents i ardits
de cara al sol
que aclareix la nova albada.
Tots ben units, ben valents i ardits
cercant la llum
sens dubtes ni neguits.
Tot cantant, amics au endavant!
obrim camí que és ben serè en nou dia.
Tot cantant, amics au endavant!
que hem de triomfar amb nostre esforç constant.
Bondat al cor, el braç ferm i fort,
la vida és breu, joventut se’n va i se’n vola
bondat al cor, el braç ferm i fort
i en nostres llavis uns bons cants d’amor.
El Foulard
Juntament amb les insígnies pròpies d’un uniforme, existeix un element que utilitzen els escoltes i les guies en el seu coll, aquest és el foulard.
Aquest foulard identifica a cada Agrupament, Grup, Tropa, Companyia, Ruta, etc. Els colors representen la pertinença i a part de ser un distintiu la seva altra utilització és la de servir per a: atendre una emergència o utilitzar-la com peça personal.
Els colors del nostre foulard parteixen dels colors del de l’AEG Ramon Llull (vermell i blanc, els colors de la creu de Sant Jordi) però canviant el vermell pel verd del trèbol que representa a les guies.
El foulard va subjecte al coll per mitjà d’un turc (woggle, en anglès).
Els avantatges d’aquest turc és que pot retirar-se i utilitzar el foulard
de forma independent. Els turcs són fets de diferents colors i elements
com cuir, os, fusta, teixits, etc.
